L'enciam és una planta de la família de les Asteràcies. El seu nom científic és Lactuca Sativa, però aquest terme també inclou els cabdells i altres enciams de tija curta que formen un cap semblant al de la col.
Està formada per fulles grans i carnoses de color verd intens, encara que el seu color, que pot variar en intensitat, i la seva forma, més o menys allargada o arrodonida, varien depenent de la varietat.
Les fulles interiors són més groguenques en els cabdells.
L'enciam té un sabor suau i fresc, molt vegetal.
El seu consum és, generalment, en cru ja que és la base de la gran majoria d'amanides, tot i que a la Xina tenen costum de consumir-la també cuita.
Quan es desitgi adquirir un enciam s'han d'escollir les varietats de temporada. És preferible seleccionar els exemplars que presenten un color verd brillant, to que en la majoria de varietats oscil·la de verd intens a clar.
Si es va a comprar un enciam de tipus Iceberg o Romana, convé triar aquells que tinguin fulles tendres però fermes. Si es prefereixen altres varietats d'enciam, les seves fulles hauran de ser més toves, però sense estar pansides. L'enciam que es vagi a adquirir no ha de tenir les puntes de les fulles cremades ni les vores de color marró ja que poden ser un senyal de deteriorament.
Algunes fonts situen l'origen de l'enciam a l'Índia, però hi ha altres referències de que pot procedir de les zones temperades d'Amèrica del Nord o inclús del Pròxim Orient. De tota manera, l'enciam era una verdura coneguda en l'antiguitat i cultivada fa, almenys, 2.500 anys.
A l'Edat Mitjana el seu consum va començar a baixar, però va tornar a adquirir importància en el Renaixement.
En l'actualitat, l'enciam és una verdura conreada a l'aire lliure en zones temperades de tot el món i també en hivernacles.

VARIETATS
Les varietats més comunes d'enciam són les següents:
Enciam batavia: el seu color verd es converteix en vermellós en els extrems de les fulles. És una varietat d'enciam amb cabdell.
Enciam butter-head o mantegosa: inclou altres varietats d'enciam com la Big Boston i la Bibb. És molt semblant a l'enciam Iceberg, però de menor mida.
Enciam iceberg: la seva forma és rodona i les seves fulles grans, fermes i cruixents, verds per fora i més blanques a mesura que s'acosten al tronc. Presenta forma de cabdell.
Enciam fulla de roure: les seves fulles són ondulades i de tonalitats verdes i marrons. És una varietat acogollada.
Lollo rosso: es tracta d'un enciam arrissat, de color vermellós i sabor amarg. El seu origen és italià.
Enciam romana o espanyola: és una varietat amb tronc ample, allargat i dret. Les seves fulles són de color verd fosc i s'agrupen de forma poc ajustada al voltant d'un tronc, sense formar un veritable cabdell.
Cabdells: són enciams de tija petita que formen un cap semblant al de la col. Els que més destaquen són els de Tudela, varietat molt conreada en tota la Ribera del riu Ebre.

PROPIETATS NUTRICIONALS
L'enciam és un aliment que aporta molt poques calories pel seu alt contingut en aigua, la seva escassa quantitat d'hidrats de carboni i menor encara de proteïnes i greixos.
Pel que fa al seu contingut en vitamines, destaca la presència de folats, provitamina A o beta-carotè, i vitamines C i E. L'enciam Romana cultivada a l'aire lliure és la varietat més rica en vitamines, mentre que la Iceberg és la que menys quantitat de vitamina C presenta.
Els folats intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d'anticossos del sistema immunològic.
El beta-carotè és un pigment natural que confereix el color groc-ataronjat-vermellós als vegetals i que l'organisme transforma en vitamina A segons les seves necessitats. En el cas de l'enciam, el beta-carotè està emmascarat per la clorofil·la, pigment més abundant. La vitamina A és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic, a més de tenir propietats antioxidants.
La vitamina E intervé en l'estabilitat de les cèl·lules sanguínies i en la fertilitat. Exerceix una acció antioxidant que també caracteritza a la vitamina C. Aquesta participa en la formació de col·lagen, ossos, dents i glòbuls vermells.
Afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. Quant als minerals, l'enciam destaca per la presència de potassi i ferro. També conté magnesi i calci, encara que en menor proporció. El calci present en l'enciam no s'assimila a penes si es compara amb els lactis o altres aliments bona font d'aquest mineral. Una cosa semblant passa amb el ferro, l'absorció és molt més gran quan procedeix d'aliments d'origen animal.
El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, a més de col·laborar en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl·lula.
El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.
Les fulles més externes de l'enciam concentren la major part de vitamines i minerals.